TdA - Tècniques d'Avantguarda
Codi deontològic
PREÀMBUL
Finalitat dels Principis i Normes Deontològiques
Els col·legis professionals tenen entre les seves competències l’emissió de normes que afecten als professionals col·legiats en l’exercici de la seva activitat.
En aquest sentit, la Llei 25/2012, del 18 d’octubre, de creació del Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra, estableix, com objectiu del col·legi, en el seu article 2 “l’observança dels seus principis ètics, deontològics i jurídics”.
El Codi Deontològic de la professió d'Economista està destinat a servir com a norma de conducta professional en l'exercici de qualsevol de les seves modalitats.
El Col·legi Oficial d'Economistes d’Andorra assegurarà la seva difusió entre tots els professionals i el públic en general. Correspondrà a la Junta de Govern la interpretació i aplicació d’aquest Codi i tindrà la potestat disciplinària per a garantir el respecte als presents principis, d'acord amb el que estableixen les disposicions legals i els Estatuts Col·legials vigents.
Camps d'aplicació d'aquests Principis i Normes Deontològiques
Aquests principis són d'aplicació en les relacions professionals que habitualment mantingui l'Economista, ja sigui en el si d'una empresa, amb altres economistes, amb els clients, amb l’administració i empreses públiques, amb altres professionals o amb el Col·legi.
Orientació general dels Principis i Normes Deontològiques
Els principis Deontològics s’orienten des d’un comportament ètic i de transparència envers la societat, especialment en la seva vessant econòmica.
PRINCIPIS DEONTOLÒGICS
Principi de Capacitació professional
L’Economista s'esforçarà per estar sempre al dia pel que fa a les tècniques i a la informació necessàries per a l'exercici de la professió, amb èmfasi particular sobre l'especialització escollida. A més, l'Economista vetllarà pel prestigi, el respecte i l'ús adequat dels termes, instruments i tècniques pròpies de la professió.
Principi de Confidencialitat
L’Economista no divulgarà mai la informació que reculli o rebi en el decurs d'un treball professional. Només estarà eximit d'aquest deure per consentiment exprés del client o per supòsits legals.
Principi de Consentiment
L’Economista requerirà l'autorització escrita de les persones afectades en les actuacions professionals que impliquin algun tipus d'investigació econòmica o financera.
Principi de Diligència
L’Economista durà a terme la seva feina amb la màxima diligència possible, tenint cura de respondre als estàndards tècnics i professionals.
Principi d'Equitat
L’Economista tindrà el dret a percebre una retribució per les seves actuacions professionals, que s'ajustarà a allò que prèviament s'hagi pactat. La quantitat pactada, o establerta en el seu moment, haurà de respondre raonablement al treball realitzat, així com a les condicions de l'encàrrec.
Principi d'Independència
L’Economista ha d'actuar amb criteris d'independència intel·lectual, ja que això constitueix la garantia que els interessos dels clients i de les empreses seran defensats amb objectivitat. L'Economista té l'obligació, sigui quin sigui el lloc on desenvolupi la seva activitat professional, de defensar la seva independència pel que fa als criteris emprats per a l'emissió de la seva opinió, i en l'aplicació de les tècniques que li són pròpies d'acord amb les normes i procediments de la professió generalment acceptats, preservant sempre i per sobre de tot, la seva autonomia professional.
Principi d'Integritat i Veracitat
L’Economista es guiarà sempre per la veracitat en els assumptes professionals, amb una conducta íntegra en totes les seves actuacions. És a dir, no alterarà mai el sentit o significat dels temes i materials, que estiguin sota la seva responsabilitat, ni de les conclusions que se'n derivin.
Principi de Legalitat
L’Economista, tant en les seves actuacions professionals com en les conseqüències que se'n derivin, vetllarà sempre pel compliment de les lleis.
Principi de Lleialtat
L’Economista serà lleial a qui presti els seus serveis professionals i evitarà sempre actituds innobles envers altres professionals. Abans d'exercir una acció penal o reclamació civil en nom propi o de tercers contra un altre company, l'economista ho comunicarà a la Junta del Col·legi Oficial d'Economistes d’Andorra per si aquesta considera oportú una mediació entre els companys en conflicte.
Principi d'Objectivitat
L’Economista durà a terme les seves actuacions professionals tractant els fets i, en general, totes les dades d'un assumpte amb criteris objectius.
Principi de Salvaguarda d'informació privilegiada
L’Economista no utilitzarà de forma il·legal, en benefici propi o de tercers, la informació obtinguda en el decurs de les seves actuacions professionals.
NORMES DEONTOLÒGIQUES
1. De les obligacions en relació amb el col·legi
L’Economista està obligat a:
1.1. Acatament de normes i acords
Complir els Estatuts i la normativa interna del Col·legi, així com els acords i disposicions de les juntes o assemblees generals i de Govern d'aquest, que s'adoptin dins de les seves respectives competències.
1.2. Respecte als seus òrgans i les persones que el componen
Respectar els òrgans de govern i als membres que el componen, quan intervinguin en tal qualitat, i en tot cas, hi haurà d'atendre amb la màxima diligència les comunicacions i citacions emanades d'aquells òrgans o dels seus membres, en l'exercici de les seves funcions.
1.3. Contribució a les càrregues corporatives
Contribuir a les càrregues col·legials, estar al corrent en el pagament de les quotes, ordinàries i extraordinàries, i suportar totes les contribucions econòmiques de caràcter corporatiu a què la professió es trobi subjecta.
1.4. Intrusisme
Informar el Col·legi de tot acte d'intrusisme que arribi al seu coneixement, així com els casos d'exercici il·legal, tant per no col·legiació com per trobar-se suspès o inhabilitat el denunciat. Aquest deure s'estén al de l'ús indegut de la denominació de "economista" per persones que no tinguin aquesta qualitat.
1.5. Comunicació de dades que afectin la situació personal
Comunicar al Col·legi les circumstàncies personals de rellevància que afectin la seva situació professional, així com els canvis de domicili o seu del despatx professional.
1.6. Deure de col·laboració
Donar a la Junta de Govern la col·laboració que li sigui requerida, llevat que hi hagi una causa justa que ho impedeixi.
2. De les relacions entre col·legiats
2.1. Respecte mutu i lleialtat
L’Economista mantindrà sempre el més absolut respecte cap als companys, evitant tota al·lusió personal, en les seves manifestacions escrites o orals, realitzades en l'àmbit de la seva actuació professional, evitant sempre la competència il·lícita i deslleial, d'acord amb l'ordenament jurídic i les normes corporatives. L’economista procurarà atendre amb la major diligència possible les comunicacions i visites d'altres Economistes.
2.2. Exercici d'accions civils o penals contra companys
L’Economista que pretengui exercitar una acció civil o penal en nom propi, contra un altre company, basat en fets relacionats amb la seva activitat professional, haurà de comunicar prèviament al degà per si considera oportú realitzar una tasca de mediació.
3. De les relacions amb clients
3.1. Llibertat d'elecció
El client tria lliurement al seu economista, i aquest té el deure de facilitar l'exercici d'aquest dret, excepte en els supòsits de designacions realitzades per persones o entitats administratives o judicials en l'àmbit de les seves competències.
3.2. Encàrrec d'assumptes
L’Economista no podrà encarregar-se d'un assumpte més que per mandat del client, encàrrec d'un altre economista, o per persona o entitat administrativa competent. L’Economista és lliure d'acceptar o rebutjar els assumptes en què se sol·liciti la seva intervenció, sense necessitat d'expressar els motius de la seva decisió.
3.3. Deure d'informació sobre l’abast de l’intervenció i previsible i cost
Quan les característiques de l'assumpte ho permetin, l'economista ha de posar en coneixement del client l’abast dels encàrrecs que se li encomanin i el cost aproximat de la seva actuació. A aquests efectes haurà de lliurar pressupost quan sigui obligatori per alguna norma, i en tot cas, quan sigui requerit pel client.
3.4. Deure d'informació sobre falta d'independència
L’Economista està obligat a informar adequadament al seu client de totes aquelles situacions que puguin afectar la seva independència, com relacions econòmiques, financeres, familiars, o d'amistat, amb terceres parts interessades, abans d'acceptar l'encàrrec o quan es coneguessin les mateixes.
3.5. Deure d'atenció i capacitació
L’Economista no ha d'acceptar un assumpte per a la resolució no estigui capacitat en funció dels seus coneixements i dedicació professional o que no pugui atendre degudament, per tenir compromesa la resolució d'altres assumptes urgents.
3.6. Deure de diligència
L’Economista té l'obligació de dur a terme en la seva integritat els assumptes encomanats, llevat que hi hagi una causa justa.
3.7. Devolució de documents
L’Economista no podrà retenir documents que li hagin estat facilitats pel client, sota pretext de tenir pendent el cobrament d'honoraris.
3.8. Obligacions a complir abans del cessament
L’Economista que renunciï a un assumpte professional, hi haurà d'executar tots aquells actes necessaris per tal d'evitar danys al client, o la pèrdua de beneficis potencials o de drets, abans del cessament.
3.9. Limitacions a la llibertat d'acceptació d'encàrrecs.
L’Economista no podrà actuar a favor d'un client que tingui interessos contraposats amb un altre dels seus clients. En cas de dubte, es recomana a l'Economista consulti amb el seu client sobre l'acceptació del nou encàrrec. Aquesta prohibició s'estendrà als clients dels professionals amb els quals comparteixi despatx o mantingui relacions de col·laboració permanent.
No és aconsellable acceptar encàrrecs professionals que impliquin actuacions que afectin negativament interessos d'un anterior client, en relació amb els quals s'hagi prestat assessorament o gestió. En aquest cas, es pot acceptar després d'haver transcorregut un temps raonable des de la seva última actuació professional i quan el Economista no pugui en cap moment veure en situació d'utilitzar informació de la qual va tenir coneixement arran de la seva anterior vinculació professional i directament del seu anterior client.
En cas de conflicte d'interessos entre dos clients del mateix Economista, és recomanable renunciar a la seva intervenció professional amb tots dos, sent obligatori renunciar almenys a un d'ells.
No obstant això, l'economista podrà actuar professionalment en interès de totes les parts, estant obligat a mantenir una estricta objectivitat.
3.10 Prohibició d'adquirir interessos en els assumptes professionals
L’Economista no podrà adquirir interessos en els assumptes en què intervingui quan afectin o puguin afectar la seva independència, sense coneixement i autorització expressa del client i, en cap cas, si estigués prohibit per l'ordenament jurídic i les normes corporatives
4. De les relacions, si s'escau, amb la part contrària al seu client
4.1. Relacions quan actua un altre Economista
L’Economista no ha de mantenir relacions directes amb la part contrària, quan li consti que està dirigida o assessorada per un altre Economista, procurant mantenir amb aquest la relació derivada de l'assumpte.
4.2. Relacions quan no actua un altre Economista
Quan la part contrària no disposi d'Economista que li dirigeixi o assessori, es tindrà la màxima cura en els tractes i propostes que se li facin, a fi d'evitar abusos que per tal fet se li podrien causar. En tot cas se li recomanarà que designi a un altre Economista que l'assessori en l'assumpte
5. De les actuacions en l’àmbit de l’administració
5.1. Obligacions generals
Són obligacions de l'Economista envers l'Administració:
Actuar amb respecte, cortesia i dignitat, exigint dels representants de l'Administració reciprocitat en el tracte.
Contribuir a la diligent tramitació dels procediments i encàrrecs acceptats dels clients.
Conciliar la seva actuació a favor dels interessos que li són confiats pels seus clients amb una absoluta correcció per la part contrària i els seus assessors, si n'hi ha, evitant tota al·lusió personal cap a aquests.
5.2. Conducta davant restriccions en el compliment dels deures professionals
Si l’Economista considera que els representants de l'Administració limiten la seva independència o llibertat per complir els seus deures professionals o que no se li guarda la consideració deguda al prestigi i dignitat de la seva professió, podrà fer-ho constar així davant l'Administració, i donar-ne compte a la Junta de Govern del seu Col·legi.
5.3. Cortesia en cas de no concurrència a diligències administratives
L’Economista que per qualsevol circumstància no pugui o hagi decidit no concórrer a alguna diligència administrativa, intentarà comunicar-ho amb la deguda antelació a la corresponent administració i, també, al company o companys, que així mateix intervinguin, per evitar-los esperes innecessàries.
6. Dels honoraris
6.1. Dret a la seva percepció
L’Economista té dret a una compensació econòmica o honoraris per la seva actuació professional i se li reintegrin les despeses en què hagi incorregut.
6.2. Criteris de fixació d'honoraris
Els honoraris podran establir-se, de manera conjunta, basant-se:
a) El temps dedicat.
b) L’ interès econòmic de l'assumpte.
c) La transcendència no econòmica de l'assumpte per al client i la seva transcendència social.
d) Els límits temporals impostos a l'encàrrec rebut.
e) La dificultat del treball, tenint en compte els fets, persones, documentació i la complexitat.
f) La necessitat i distància dels desplaçaments fora de les seves oficines.
6.3. Retribució per preus / unitat de temps
Els Economistes podran també fixar els seus honoraris sobre la base del temps emprat, la composició i qualificació dels professionals que hi intervenen, el volum o l’import dels treballs en què participin, d'acord amb els barems orientatius de preus per unitat de temps establerts pel Col·legi.
6.4. Retribució per quantitats fixes periòdiques
La retribució per serveis professionals pot consistir en una quantitat fixa periòdica, sempre que el seu import constitueixi adequada retribució dels serveis, pel que fa a les normes col·legials.
6.5. Quantitats que no responen dels honoraris
Les quantitats percebudes de deutors del client no responen mai d'honoraris de l'Economista, llevat que, específicament, hagi estat autoritzat pel client.
6.6. Dret a la provisió de fons
L’Economista té dret a demanar, prèviament a l'inici de l'assumpte o durant la seva tramitació, lliuraments a compte d'honoraris i despeses.
6.7. Quantia de la provisió
La provisió de fons haurà de ser moderada i d'acord amb les previsions raonables de l'assumpte i pot condicionar l'inici de les tasques professionals o la seva tramitació, als lliuraments a compte d'honoraris i despeses.
6.8. Renúncia per falta de provisió
La manca de provisió de fons sol·licitada faculta L’Economista per renunciar a l'assumpte.
6.9. Rendició de comptes de la provisió
L’Economista ha de rendir comptes a la major brevetat dels fons rebuts del client, així com les quantitats percebudes per compte d'aquell, sense que, a falta de conveni, pugui destinar al pagament dels seus propis honoraris.
7. De la publicitat
7.1. Caràcters de la publicitat
L’Economista podrà utilitzar la publicitat, sempre que no ho contradigui una norma vigent i sempre que consisteixi en informació objectiva, veraç, i a més, digna, tant en el seu contingut com en el mitjà o suport utilitzat i, en tot cas, respectuosa amb les normes deontològiques de la professió.
8. Règim sancionador
8.1. Potestat sancionadora
La potestat sancionadora per l’incompliment del present codi deontològic recaurà a la Junta, i estarà subjecte al què disposin els estatuts i la normativa legal vigent.
8.2. Potestat sancionadora
El procediment sancionador s’iniciarà amb la tramitació d’un expedient, ja sigui d’ofici per la Junta o motivat per una denúncia, la qual no pot ser anònima. La Junta nomenarà un instructor el qual comunicarà per escrit l’inici del procediment a la persona inculpada, donant audiència per tal de que argumenti i aporti proves en la seva defensa.
La resolució de l’expedient sancionador per part de la Junta haurà de ser motivat i podrà ser recorregut per la persona inculpada a la pròpia Junta de Govern la qual ha de contestar en un termini de tretze (13) dies hàbils. Exhaurida aquesta via, queda oberta la possibilitat de recurs jurisdiccional, que s’ha d’interposar en el termini de tretze (13) dies hàbils a comptar de l’endemà del dia de finalització del termini anterior.
8.3. Infraccions
Les infraccions es qualificaran de lleus, greus o molt greus d’acord amb el què disposin els estatuts.
8.4. Sancions
Les infraccions molt greus poden ser objecte de les sancions següents:
Inhabilitació professional durant un termini no superior a cinc (5) anys.
Multa d’un import d’entre 5.000 euros i 50.000 euros.
L’obligació de realitzar activitats de formació professional o deontològica.
Les infraccions greus poden ser objecte de les sancions següents:
Inhabilitació professional durant un termini no superior a un (1) any.
Multa d’un import d’entre 1.000 euros i 5.000 euros.
L’obligació de realitzar activitats de formació professional o deontològica.
Les infraccions lleus poden ser objecte de les sancions següents:
Amonestació.
Multa d’un import no superior a 1.000 euros.
I. DISPOSICIÓ FINAL
Les presents normes deontològiques entraran en vigor el primer dia del mes de juliol de l’any 2020.